Reflexió personal

Tal i com ja he explicat a la part de feina realitzada, durant el meu periode de pràctiques a www.lavanguardia.es he realitzat feines molt diverses. En un primer moment, en arribar a les pràctiques, vaig emportar-me una petita decepció amb la feina que hauria de realitzar durant els següents 4 mesos i 5 hores diàries, ja que creia que només podria centrar-me a editar notes de premsa sobre els temes relacionats amb el motor.
A mesura que anava avançant el periode de pràctiques, però, he pogut tocar temes molt diversos i he pogut conéixer diferents formes de treballar i elaborar informació, a més de familiaritzar-me amb l'elaboració de contiguts per a pàgines web, que suposa tot un món a part però que em sembla el futur de la premsa, com ja assenyalaré més endanvant.
A més, i d'altra banda, trobo que aquest periode ha estat molt interessant per a conéixer realment una redacció periodística, i m'ha servit també per a tenir un primer contacte real amb la professió, així com per a conéixer persones que s'hi dediquen.
Finalment, també he pogut aprendre moltíssim aquests mesos, ja que, entre d'altres coses, he pogut conéixer gent de la professió, i he rebut algun curset amb la resta de companys que crec que em servirá molt en el futur, com el que ens va fer un professional de marketing per a enriquir els nostres textos i fer-los pujar en les llistes de links, per mitjà d'estratègies en aquest sentit (paraules clau, negretes, links, etc.), que va ser molt enriquidor i interessant.
El que trobo interessant ara és fer una reflexió sobre la pàgina web i el seu futur, així com una sèrie de recomanacions per a millorar-la segons el meu parer, i després de passar-me 4 mesos treballant-hi.
En primer lloc, crec que és important assenyalar la poca importància, relativament, que se li dóna al portal des del mitjà tradicional, el diari. Un exemple d'això és que, si bé a la redacció de La Vanguardia en paper hi treballa una plantilla d'uns 200 periodistes, aquest número es redueix a gairebé 20 en el portal web, que són els que treballen pròpiament com a periodistes. Això, evidentment, porta unes limitacions importants, ja que el gran volum de feina d'una pàgina web que s'actualitza al minut queda fóra de l'abast de tants pocs treballadors. La consqüència més directa d'això és que la majoria de continguts que s'hi volquen son directament còpies de l'edició impresa o notes de premsa que gairebé no es modifiquen.
Després de donar aquesta embranzida als continguts d'elaboració pròpia l'any 2006, trobo que seria necessari equiparar el volum de feina amb el número de redactors, ja que des de la web s'estan realitzant feines molt interessants (dels que resalto especialment els videos de'elaboració pròpia), si bé trobo que seria necessari més equip i més infraestructures per a realitzar-les.
A més d'aquestes iniciatives, serie interessant també seguir potenciant certs aspectes concrets de la web (aspectes que, després de treballar-ne, crec que són de gran importància) com els de participació i serveis. De la mateixa manera que ha passat aquests últims anys, haurien de seguir creixent i s'hauria de potenciar més la seva varietat, ja que trobo que són aspectes que marquen la diferència en relació als mitjans impresos tradicionals.

En aquesta línia, crec que és important reflexionar també sobre les possibilitats que ofereix Internet al periodisme. Possibilitats que, no cal dir-ho, són pràcticament il·limitades. Al nou suport els mitjans emprenedors van veure un autèntic filó, un mètode d'abaratir costos i de concentrar-se encara més i millor a les seves audiències. Alguns dels problemes més comuns amb què es trobaven els editors de diaris tradicionals eren la falta d'espai o l'encariment dels costos de producció. Amb Internet, tot això queda solucionat. Es tracta d'un suport amb un espai il·limitat, que pot conviure perfectament amb la publicitat i que té uns costos de producció ínfims comparats amb els de l'imprés. A més d'això, l'actualització de la informació és constant, amb la qual cosa són capaços d'oferir (si tenen els mtjans adequats, obviament)una major cobertura de la informació: el lectir estarà informat al minut si així ho desitja. A més, el conjunt d'aplicacions multimèdia que s'han anat afegint a aquests soports amb el pas dels anys enriqueix molt més aquestes informacions, permetent afegir nous continguts impensables als mitjans tradicionals. A tot això, sumem-hi una seguretat major per a l'anunciant (que pot conéixer exactament quantes visites té la pàgina) i tindrem una fòrmula que, si bé té encara molts problemes a solucionar (dificultat de legibilitat, necessitat d'un supor informàtic per a accedir-hi, poca comunicació entre premsa traidcional i digital...) camina segur cap al futur més pròxim.

En aquest sentit, i com a darrera reflexió, crec que en el cas de www.lavanguardia.es encara queda molt camí per a recórrer en la comunicació entre la seva edició impresa i e seu portal web, ja que crida molt l'atenció, per exemple, el fet de que treballant per a la seva pàgina web, tingui restringut l'ús de les seves fotografies.

Com a darrera consideració, i després d'haver format del seu equip durant 4 mesos, crec que el primer problema a solucinar per la web és una millor comunicació amb el diari, a més de la necessitat de més mitjans i més personals per a seguir creixent i caminant cap a aquest futur ja inminent.